PROJECTE "EMOCIONS": COMPASIÓ

Aquesta setmana hem estat treballant una nova emoció, la compasió. En aquesta sessió començarem a parlar d'aquest sentiment intentant relacionat-la amb l'emoció anterior, la tristesa. Al final determinarem que la compasió és un sentiment de pena envers els altres i que ens conmou i ens incita a ajudar. En canvi, la tristesa és un sentiment de pena envers a un mateix.

Una vegada acabada la conversa vàrem passar a observar la imatge que acompanya al text d'aquest sentiment. I com ja sabeu els infants sempre intenten donar sentit al que veuen creant una història a partir de la il·lustració. Segons els seu punt de vista, la guineu s'ha perdut (està trista) i els peixos van a ajudar-la (senten compasió envers ella).

PROJECTE "FOLLIES I RONDALLES": LES CARTES DE L'HORACI

"De follies i rondalles jo vos en contaré un grapat, 

algunes seran mentida i d'altres veritat".

Avui toca "Les cartes de l'Horaci". A principi de curs vaig presentar dos personatges relacionats amb el tema de les bruixes. Aquests eren la Magda Maragda i l'Horaci Sortilegis, una bruixa peculiar i el seu gat-bruix. 

En aquest àlbum il·lustrat hi trobam una sèrie de cartes entre l'Horaci i el seu oncle. I és que l'Horaci té un bon problema, la seva bruixa no vol ser bruixa. Per aquest motiu escriu cartes al seu oncle demanant-li consell. En un principi només els hi vaig plantejar la situació inicial, deixant-los amb la intriga. La setmana passada vàrem descobrir a la fi què passava amb la Magda. 

 

Una història ben peculiar i divertida que fou determinant per estimar a la Magda i voler conèixer més històries d'ella amb alguns llibres de lectura que trobam a la nostra biblioteca.

PROJECTE "EMOCIONS": ALEGRIA I TRISTESA

Fa unes setmanes que no he publicat cap entrada relacionada amb el projecte d'emocions. Això no vol dir que no haguem continuat amb ell, tan sols no he tingut temps.

En aquest post vos explicaré dues sessions corresponents amb dues emocions oposades. 

La primera emoció correspon a l'alegria com a complementació a l'emoció anterior (felicitat). Amb aquesta sessió férem punt al llapis intentant destriar entre aquestes dues emocions tan semblants, felicitat i alegria. Aquesta darrera a diferència de la felicitat és una emoció de curta duració. És a dir, dura poc temps, però això no vol dir que al llarg del dia no tinguem molts moments d'alegria. Quan la mamà ens lleva de bon matí amb una besada, quan arribam a l'escola i el nostre amic ens dóna el bon dia, quan obrim la carmanyola a l'hora del berenar i trobam que el papà ens ha preparat el nostre entrepà preferit, ... i així fins acabar el dia.

La segona emoció era totalment contrària a la primera. Ens referim a la tristesa. Durant aquesta sessió vàrem estar xerrant de diferents situacions que ens provoquen tristesa. Gairebé totes les situacions eren similars i es redueixen en perdre alguna persona o animal estimat.

CARNESTOLTES

La semana passada, cada dia, vàrem rebre la visita del rei Carnestoltes. Cada dia ens va donar una consigna per complir: alguna cosa al cap, una davantal posat, el jersei al revés, un calcetí de cada color. I per acabar, divendres havíem de venir disfressats!!
I quin disfrassos més xulos.

A les 12'30h. férem una destilada davant un jurar popular formar per alumnes de primària. Després de la desfilada el jurat va fer entrega d'uns diplomes a les disfresses més originals, més divertides i més elaborades. A la nostra classe hi va haver dos premis, un per a en Santi, disfressat de pingüí; i un per na Vania, de Mary Poppins.

PROJECTE "DE FOLLIES I RONDALLES": LA SEÑORITA EMILIA

Aquesta setmana, un cop més, hem tornat a la biblioteca. Dimarts després de pati anam a l'espai de l'escola que més m'agrada (un dia vos la mostraré). Allà tenim la possiblitat d'emportar-nos un llibre a casa. Els llibres més sol·licitats aquest 2015 entre els meus alumnes són:

A més del servei de préstec, realitzarem l'activitat que més agrada als meus alumnes, el contacontes.

Aquesta setmana vaig contar la història de n'Emilia una nina que somiava amb viatjar i que va fer quan fou gran. Ja a casa havia de complir la promesa que un dia li va fer al seu padrí "havia de fer una cosa per millorar el món". El temps se li acabava i no sabia què fer però una primavera va veure que les seves flors preferides que un dia havia sembrat al seu jardí havien anat florint per tot el poble. Ara sí que havia complit la promesa. I com que la senyoreta Emilia té un munt d'aventures per contar dels seus viatges pel món, cada tarda la seva casa s'omple de nins disposats a escoltar-les. I és que a tots els infants els encanta escoltar històries!

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU

La setmana passada, concretament divendres 30 de gener, celebrarem a l'escolar el DENIP, el dia de la pau com el coneixen els nostres infants. Però per donar-li sentit a aquesta celebració, durant tota la setmana hem estat treballant al voltant d'aquest tema.

El primer que férem va ser mantenir una conversa sobre el que entenien per la pau i quines conseqüències té per al món.

Mestra: Què pensau què és la guerra?

Toni: Un equipo se pelea con otro y mueren muchos.

Santi: Hay pistolas y cañones.

Toni: Y con espadas

Alberto: Y con cazas

Toni: ¿Qué son cazas?

Alberto: Aviones con misiles.

Mestra: Vos agradaria viure en un país en guerra?

Tots: NOOOOO

Toni: porque moriría mucha gente

Nadia: Incluso nosotros

Mestra: Què perdríem si estàssim en guerra?

Santi: Agua y la familia.

Tomeu: Las bicis

Kevin: Ni cola.

Celia: Pero eso no sirve para nada.

Nadia: No tendríamos silencio.

Toni:  Hay mogollón de ruido.

Alberto: Hay metralletas y misiles.

Toni: No tendríamos juguetes.

Santi: Ni escuela ni amigos.

Toni: Lo más importante que tenemos en el mundo.

Tomeu: Ni vida.

Alberto: La comida es sólo para los militares.

Santi: No tendríamos lo importante, como casa.

http://youtu.be/iovVsfbPE_Y

Després d'aquesta conversa vàrem fer una sessió de contacontes amb el conte "Me llamo Paz". És una publicació molt interessant amb una història meravellosa i unes il·lustracions fantàstiques, on una nina ens explica quina és la realitat del seu país, un país en guerra.

A més, dins la meva programació per a aquest trimestre tenc planificat la tipologia textual de la notícia (ja iniciada amb anterioritat). Per aquest motiu unes altres activitats estaven relacionades amb aquest contingut. Per una banda vàrem realitzar una comprensió lectora de la notícia del recent atemptat a París del Seminati Charle Hebdo.

Per altra banda, també nosaltres férem de periodistes d'un món ideal on ens tocava informar que havia acabat la guerra a Síria.

Ja per acabar amb les activitats d'aula, i relacionant-ho amb el tema de les bruixes que ens acompanya aquest curs, vàrem pensar els ingredients necessaris per realitzar una poció de pau.

A més també ens inventàrem unes paraules màgiques (rodolins) per invocar la pau.

Tant els ingredients de la pòcima com els encanteris els penjarem al cordill d'uns globus blancs que amollàrem al pati de l'escola tots els alumnes plegats després d'escoltar un manifest escrit per als alumnes de sisè.

REI CARNESTOLTES PER DIMARTS

Avui hem començat amb el rei carnestoltes. Havíem de dur un davantal posat. Tots ho hem duit!! Alguns però amb retràs. Tanta sort que no ha vengut el Rei Carnestoltes a primera hora.

Aquesta és la consigna per demà.

Demà hem de dur alguna cosa al cap.

MES DE FEBRER

Ja teniu penjat el nou full del calendari 2015 a la secció de l'agenda. Veureu que hi ha dues dades assenyalades: dia 13, Festa de Carnestoltes, i dia 27, Festa Escolar Unificada.

Aprofit per recordar-vos que demo començam amb el Rei Carnestoltes. La dita de demà fou:

"Dilluns heu de dur un davantal posat, 

si no voleu farina al cap!"

ELS NOSTRES SUPERHEROIS

A la classe de castellà hem llegit una lectura que ens parlava de la història d'en Hans, un nin que salvà el seu poble d'una inundació evitant es el dic se trenqués.

Després de la lectura em estat parlant que en el món real no hi ha superherois com Batman, Spiderman o Superman, però sí que hi ha gent normal que es converteix en heroi quan ajuda a una altra persona, com per exemple els voluntaris de la creu roja, o qualsevol persona que ajudi a travessar el carrer a una persona major, els ajudin a dur la compra fins a casa. Per acabar l'activitat els hi he proposat que exposassin a la classe una persona que segons ells es mereixen una medalla.

Aquestes han estat les seves candidatures:

- Al meu Opa perquè va salvar un nin que va caure en un llac congelat i ell es va tirar per treure-l.

- Als policies perquè ens protegeixen.

- A les ambulancies i als hospitals perquè salven i curen a les persones.

- Al meu oncle perquè va arreglar una font i evità que s'inundàs la plaça.
I és que si sabem mirar el carrer és ple de anònims superherois.