L'altre dia treballarem una nova emoció introduïda amb l'emoció anterior: l'odi és el contrari de l'amor. Així que començam la sessió explicant què entenem nosaltres per odi. Tots amb les seves paraules venen a explicar que l'odi es produeix envers algú que no ens agrada, que ens molesta, insulta o ens fa mal d'alguna manera. Una vegada realitzada la primera aproximació a aquest sentiment passam a llegir el text del llibre que acompanya aquesta il·lustració.
Arrel de text sorgeix de manera espontánea una conversa molt interessant quan en Tomeu exposa que odia a na Vania. A poc a poc, anam perfilant aquesta afirmació. No l'odia però no li agrada. Però, segons els meus alumnes, com pot odiar-la si diu que és guapa??? I és que de l'amor a l'odi i al revés només hi ha una passa. Ja diuen que els que es barallen s'estimen. Jajaja.
Finalment individualment exposen què és el que odien ells. Destaquen les verdures i les persones que ens molesten. En Santi que en un principi havia afirmat que odiava a un veinat seu que sempre els hi fa rabiar al final de la sessió decideix canviar d'opinió, "a n'Ivan l'odio un poquet, però odio molt més als assessins". I és que ens hem adonat que hi ha diferents graus d'odi, que alguns duren un poquet i que d'altres són per sempre. El que sí he pogut comprovar és que els infants odien moltes coses, és un sentiment molt visceral i sovint el confonen amb altres sentiments. Pel que ha anat sorgint en la conversa he pogut comprovar que molts confonen l'odi amb la gelosia. Aquest serà un altre sentiment que treballarem al llarg del curs.
Crec que l'odi és el sentiment més lleig de tots....m'agradaria que ningú mai ho sentís.
ResponElimina