Aquest curs, com a deures d'estiu, vaig demanar als meus alumnes que m'escrivissin una carta explicant-me el que feien durant les vacances. A més, podien completar-la amb alguna fotografia o dibuix. Amb aquest projecte tenia dos objectius, per un costat fomentar el gust i la il·lusió per l'escriptura, ja que en ella narren vivències personals i a més presenta una finalitat real. Per altra banda, consisteix en una feina introductòria del que farem el proper curs. Però no vill desvelar-ne més, per ara, ja vos explicaré el projecte de segon més endavant. De moment, ens cartejam els alumnes amb la mestra.
Idò deprés d'un llarg mes d'espera, dia 1 d'agost, un capvespre, en tornar de la platja, vaig obrir la meva bustia gris i em vaig trobar una sorpresa ben agradable. UNA CARTA!!! I és que rebre cartes i postals és de lo més emocionant, això si, d'amics o familiars que pensen en tu i no del banc o d'ENDESA. El primer que vaig pensar va ser amb qui podia ser l'emissor d'aquell sobre blanc amb la lletra tan polida. Un somriure em va sortir als llavis, quan vaig girar-lo i vaig veure el nom. Sabia que n'enviaria una ;)
Voleu saber de qui és la primera carta que he debut smb tanta il·lusió?
Vos donaré algunes pistes.
No és una nina, duu ulleres, té un germà gran i el seu nom comença per A.
Ho heu endevinat ja? Idò sííí, n'Alex.
Vaig obrir-la aquell vespre, i és que abans havia de dutxar a na Júlia, fer el sopar i dur-la a dormir.
Ara he de trobar un momentet per escriture-t'en una a tu. No dubtis que ho faré ben aviat així que has d'estar ben atent de la teva bustia perquè qualsevol dia d'aquests et trobaràs, com jo, una sorpresa al seu interior. Una sorpresa dirigida a tu. Ja veuràs quina il·lusicó et farà rebre-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada